Qui som  Departament de Física i Química

A  continuació s´exposen els resultats i les conclusions obtingudes d´una de les pràctiques de laboratori que s'han portat a terme al llarg dels anys per part dels alumnes de l´assignatura de Química. Es tracta d´una anàlisi dels pous de diferents zones de l´illa per determinar la qualitat de les aigües soterrànies.

Any 1994	Ca2+ mg CaCO3	HCO3-mg CaCO3	Cl-mg Cl-/L
Pou de Ca Marí	525	260	440
Pou de ses Clotades	425	450	640
Pou de Porto-Saler	325	270	740
Pou de St. Francesc	475	280	815

 

Any 1995	Ca2+ mg CaCO3	HCO3-mg CaCO3	Cl-mg Cl-/L
Pou d´es Arenals	750	270	1280
Pou de C.Berberia	850	170	2200
Pou de Cala Sahona	1300	200	2480
Pou de Can Marroig	2400	285	3000
Pou de ses Clotades	500	210	530
Pou d´es Brolls	2000	180	1740
Pou d´Illetes	800	200	2060
Pou de Porto-Saler	1300	160	1350
Pou de St. Ferran	600	130	1450
Pou de St Francesc	450	160	815
Pou d´es Torrent de S´alga	2300	260	3330

 

Any 1997	Ca2+ mg CaCO3	HCO3-mg CaCO3	Cl-mg Cl-/L
Pou d´es Arenals	700	685	670
Pou de Cala Sahona	880	680	1500
Pou d´Es Brolls	200	370	710
Pou d´Illetes	550	520	1300
Pou de Porto-Saler	700	730	1300
Pou de Sant Francesc	550	460	1100
Pou d´es Torrent de S´Alga	1150	820	3100

NOTA: Tant la quantitat de Ca²⁺ com la de de HCO₃^- estan expresades com a mg de CaCO₃ mentres que la de Cl^- es tà expresada com a mg de Cl^-/L

Comentari als resultats:

Es pot observar que totes les aigües són bàsiques, menys una mostra, la del pou d´Es Brolls, la menys carregada de carbonats, cosa que mostra la relació entre aquests dos paràmetres. Tots sabem que el bicarbonat càlcic (CaCO₃) és una espècie altament bàsica i què neutralitza l´acidesa de l´aigua de pluja que s´infiltra i acumula als aqüifers, en aquest cas l´àcid seria el carbònic, que es forma en asociarse en diòxid de carboni procedent de l´atmósfera amb l´aigua. També s´ha comprovat que totes les mostres exceptuant la de l´anomenat Pou d´es Brolls, que es desconecta de les altres, contenen una elevada concentració de totes les altres substàncies estudiades, (concentració de HCO₃^- i concentració de Cl^-). També és curiós que la quantitat de sòlids dissol ts supera el gr/L. Així mateix les mostres són altament denses. Totes elles en principi formarien incrustacions a dintre de conduccions d´aigua, ja que la concentració de protó hidrogen és inferior a -0,017, per tant la quantitat d´àcid dissocia t no pot impedir la incrustació del CaCO₃. Formentera és una illa bàsicament formada per roques calcàries fisurades i arenisques altament poroses. Es pot afirmar així que el corrent marí atravessa l´illa, el que fa que no existesquin zones de recárrega d´aigua dolça significatives, i que, la salinització del pous sigui tant freqüent. Tan sols la zona dels Brolls es pot considerar una autèntica zona d´acumulació d´aigua dolça, el que demostraria les bones perspectives del pou d´aquesta zona. També a la zona de les Bardetes s´insinua que existeix una capa argelosa ( material molt impermeable), pel que seria propícia l´acumulació d´aigua dolça. Tot i això a la major part de l´illa l´aigua dolça s´acumula per sobre de la salada, diferenciant-se minimament les dues capes (el nivell freàtic de l´aqüífer no sol superar el mar). Per això quan s´extrau massivament aigua d´un pou, aquest es salinitza ràpidament. La roca carbonatada composada per CaCO₃es disol en aigua, en conseqüècia, l´aigua que s´extrau del pous conté una alta concentració tant de Ca²⁺ com de HCO₃, productes de la dissociació del CaCO₃ amb l´aigua. El contingut en Cl^- provendria de la intrusió marina, sempre present. Tan sols una de les mostres és mitjanament apta per el consum humà, es tracta de l´aigua del pou d´es Brolls. L´Organització Mundial de La Salut (OMS) estableix unes pautes per considerar l´aigua apta per al consum . Totes les mostres sobrepassen el gr/L de sòlids disolts, límit de potabilitat. En referència a la duresa, l´OMS estableix un límit de 500 mg/L de CaCO₃, només el pou d´es Brolls passa la prova, amb una concentració d´aquestas substàncies relativament baixa. El mateix succeeix amb la concentració de HCO^- i la de Cl^-, en aquestos casos sobrepassan els valor mínims establerts per la OMS. En resum, ninguna de les mostres són aptes tant per al consum com per a esser usades en activitats domèstiques. Un excés de duresa a l´aigua de beure pot ser responsable de càlculs renals i biliars, a més si és usada per rentar roba, el CaCO₃ tendeix a incrustar-se (com s´ha calculat), tant a les canyeries com a les rentadores. També pot dificultar l´acció del detergents. Per finalitzar, és imprescindible comentar les divergències entre els resultats obtinguts el 1997, 96, 95 i 94. Enguany les intenses pluges han racarregat els aqüífers, per tant, són relativament menors les concentracions de les substàncies estudiades. Es pot veure perfectament com la concentració d´aquestos soluts està completament relacionada amb el règim de pluges.

Tornar a